Vols conèixer la història del Príap d'Hostafrancs

Presidencia@Federaciohostafrancs.Cat Espin,

Ara ja hem deixat enrere la celebració de Carnaval. I com et vam explicar en un article recent del nostre blog, la festa era popular entre els romans. Aquests, s’excedien en els seus actes de tal manera que necessitaven de màscares i vestimentes llampants per amagar la seva identitat. Doncs resulta que a Hostafrancs, també tenim un monument romà que conté una part excessiva…

Qui era Príap?

Anem per parts (mai millor dit). Aquesta figura era una divinitat menor present tant a Grècia com a Roma. La seva mare era Afrodita, que el va concebre fruit d’una infidelitat. La deessa Hera, molesta per l’engany que havia fet al seu marit Dionís, va maleir Príap amb un atribut físic peculiar: un fal·lus de gran tamany que estigués en una constant erecció.

Tot i la maledicció i la seva representació amb un aspecte atrotinat i envellit, Príap fou una divinitat adorada per la població rural i va ser sinònim de fertilitat i bones collites. Ara bé, malauradament també associem el seu nom al priapisme, la patologia que causa una erecció permanent del penís. 

La troballa del Príap d’Hostafrancs

Però què hi té a veure Príap amb el barri? Com narren Albert Torras i César Cárdenas al llibre “Llegendes, misteris i crònica negra de Sants, Hostafrancs i La Bordeta”, a l’abril del 1988 el rector Triadó, titular de la Parròquia del Sant Àngel Custodi, es va trobar una pedrota enorme al costat del temple amb una inscripció en llatí.

Com expliquen a l’obra, “es tracta d’una estàtua de pedra de Montjuïc que s’arremanga les vestidures i deixa veure el que hi ha a sota, que no és més que un gran membre viril de 60cm. No seria tampoc la primera vegada que s’apunta que existia una primera Barcino sota la falda de la muntanya”.

El Príap d’Hostafrancs no deixava indiferent

Així explicava el Boletín de la Real Academia de Historia aquesta curiosa troballa: “se descubrió un Priapo lapídeo, de colosales dimensiones, que hoy se ve en el Museo Arqueológico provincial”. I tant col·lossals. Com assenyala Nació Digital, el Diario de Barcelona es feia ressò de la curiositat que es trobava entre les cuixes del Príap, de la qual destacaven “la desnudez, bastante significante al par que ofensiva, de alguno de sus miembros".

Per veure en directe aquesta curiosa escultura, només cal que visitis el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Segur que et sorprendrà!

Amb el suport de:

Membre de:

Modificar cookies